1. |
Tot i res
03:10
|
|||
|
Ja és dilluns un altre cop, una pistola a la boca.
Dimarts i dimecres són bessons, dijous em peta la closca.
Divendres tot és descontrol, drogues, sexe anal i rock'n'roll!
Dissabte és pels dos, comença en calma o acaba en destrucció.
Diumenge el dia del senyor, del senyor sofà d'on res et mourà.
Se t'acaba el temps i encara no has fet res...
L'esperança és el que et té lligat,
En un món de cares buides i de pells curtides.
No hi ha més? Som tot i no som res.
Corre el temps i l'historia no t'enyora,
Els genolls pelats, els grillets oxidats,
volem més. Som tot i no som res.
La mancança dels marcats i la ràbia d'un gos afamat.
Treballa que treballaràs, això mai m'ha dignificat.
Apartat per ser un ensorrat,
No oblidis mai qui t'ha civilitzat,
Insensibilitzat, el ninot és mort,
mai batega aquesta pedra que portes per cor.
Somio ancorat a la realitat,
La bombolla d'acer em té apressat,
I colpejo el buit...
Impotent, insurgent, aquest món se'm fa petit.
|
||||
2. |
Sang negra
02:51
|
|||
|
Tot és fosc i brut, tot va dins del sac,
un jardí de mans sagnants en el fons opac.
Troben el seu lloc, els diners tacats.
El blanqueig és llarg, arrossega vides al barranc.
Odia els sorolls, mort l'esperança de tornar a jugar,
L'infant decidit que no sabia el que era lluitar.
Va cec pel llarg camí, un bosc de formigó i quitrà.
L'aire es podreix. Una imatge de terror.
La sang és negra, la mort l'abraça i el cap serena.
Ja no hi ha dolor, Només la llàgrima freda,
projecte els dies d'una vida llarga i plena.
Corre atemorit. No té una mà on poder-se agafar.
I un crit s'aferra al guix a mitjanit, ja és prou gran per dormir,
la sort l'ha desterrat del llit.
|
||||
3. |
Ase o porc
02:14
|
|||
|
No vols empènyer els anys, et repugna el cafè.
T'estreny la corda i sents; que no veus que és pel teu propi bé.
Arrossegues dies morts, Cada cop et sents més vell,
vius cec, mut i sord, voltant pels marges del taulell.
I et veig a tu... No valores el que tens, sempre en vols més.
Ets un porc que s'engreixa pels demes, farcit de pors, mai n'has après.
I jo... Aguantant el pes del món i el pas del temps.
Veig com la puta granja creix, l'anima em podreix, enterrat al fang, i sóc la força del femer.
T'ha arribat la merda al coll, el cul et goteja sang,
Agraït i ensorrat. De la dignitat ets el vell retrat.
No importa pel que vas lluitar, mai has valgut per res,
Si alguna cosa importa de veritat, és que no sentis el pes.
I tu... Que no tens on caure mort, no vals per res.
Una vida de doctrina t'ha vençut.
Ets un enganyat, creus que tot va bé
I ells... Arrogants i adinerats, banyats en or, traficants de mort.
Et tindran lligat...i el moli segueix girant!
|
||||
4. |
Dissidència Sònica
02:59
|
|||
|
No hi ha batecs... La gent gris pels carrers,
ni un color ni una olor. Tot estèril i mort.
Un cop sort amb el temps un so buit,
ja no surto de les quatre parets blanques de l'oblit.
I tot creix, intel·ligent, la ciutat robot insensible al so.
S'encongeix, una escena de protesta que et fa por.
Els crits t'increpen i et molesta el reso, Foc!
Incoherent, no pots limitar la música,
ignorant les melodies de protesta de la gent.
Mai callaran les veus, l'odi creix.
Per cada volta d'injustícia al coll neix un descontent.
Un enganyat menys
Dissidents del so cavalqueu el tro un dia més.
La ciutat morta es desperta per moments.
La supèrbia plora i riu embogint en un racó.
No aguantarà molt més, està morta de por!
Desterrats, vivint al descompost,
si vols treure el cap, hauràs de somriure a tot cost
Amagats, a la foscor hi ha raó,
camuflada entre les flors artificials d'un tètric bosc.
L'apatia enfonsa el món...
Respirant odi, inhalant presó.
No hi ha treves al teu nom,
només guerra a la ignorància.
Dissidents del so cavalqueu el tro un dia més...
La supèrbia plora i riu embogint en un racó...
|
||||
5. |
Molt honorable
02:41
|
|||
|
Ja estic fart d'aguantar, tota aquesta gent que parla sense parar. Callat ja, que pesat...
Per la boca vas cagant, ets una puta rata al senat.
Algun dia ho pagaràs car!
No sé què dius, però t'he vist fer Coses que no vull saber, emmerdant la vida a la gent innocent,
menteixes més que parles
ets deixalla decadent.
Regurgitant aliment, és sequit de paràsits impacients.
Has venut l'aire a la misèria somrient
Enganyat per tu mateix, t'etiquetes al moment,
penses que tu estàs per sobre dels demes (escòria convergent!)
Però és que mai t'ho han volgut dir, que fas pena pel camí,
amb la capa i l'escut de prepotent.
Avui sóc blau, i demà verd,
Però en el fons ets negre, no entens el transparent.
Diferent, dibuixant promeses on t'hi vas pixar fa temps.
I ara vols recolzament i visca el nostre president!
La ignorància que has comprat se't acabarà aviat
|
||||
6. |
Som R'N'R
02:48
|
|||
|
Una soga al coll o un barril d'alcohol,
un revòlver o una nit de rock'n'roll.
Som la festa el dia, la carn de canó.
Som l'agulla al disc de nit,
som la merda del racó.
Si la vida és pena, jo sóc el traïdor.
Esquivant la mort, per les nits, jo sóc el corb.
Som el fènix destenyit amb la veu de descosits,
rock'n'roll serà la nostra tradició.
Som el pols al temps, una religió.
Som obrers pelats. La cervesa el nostre sou.
Som els escombrats de la societat, els que no es conformen mai.
La ruleta ens ha enganyat.
Una excusa ens falta per trencar-ho tot.
Un moment de calma i la passió ja ha mort.
Corra sempre cap enlloc, crida, trenca i riu per sentir-te viu.
No hi ha límit per combatre aquesta son... Que t'adorm.
Som per la por definició d'anomalia, pura destrucció.
Si una cosa se del cert, és que no vull ser com tu. NO!
Morts en vida i enganyats, organitzar-nos el nostre pecat.
Unes birres en el bar és el nostre sindicat. Oi!
|
||||
If you like Corbs, you may also like:
Jagged post-punk from Sydney captures the sound of the ’70s in its acute angled guitars and detacted vocals.
go to album
Gutsy rock & roll from this Brooklyn group bursting with hot-rodding riffs and snarling vocals, hearkening back to classic dark punk.
go to album
Taking cues from Midwestern emo and early ’10 pop punk, this Leeds, UK outfit are full of heart— not to mention hooks.
go to album
THE UNRAVELING OF PUPTHEBAND
by PUP
The Canadian pop-punk band deliver their biggest-sounding album to date, rooted in full-bodied production and cheery nihilism.
go to album
Halloween comes early with the raucous debut effort from Melbourne's Rot TV, a scuzzy horror-rock freak show in 12 parts.
go to album
Number One To No One
by HEARTS APART
Formed by veterans of the Italian punk rock scene, Hearts Apart split the difference between chewy power pop and peppy new wave.
go to album
R.M.F.C., the brainchild of 18-year-old musician Buz Clatworthy, lands a punk-rock one-two punch.
go to album
